Journalhttp://astridbierge.squarespace.com/journal/ca-ES2012-02-24T15:55:31ZSquarespace Site Server v5.11.81 (http://www.squarespace.com/)Me n'hi vaighttp://astridbierge.squarespace.com/journal/2010/6/23/me-nhi-vaig.htmlÀstrid Bierge2010-06-23T03:30:10ZCada cop em costa més escriure aquests articles que faig pel blog. Quan em planto davant del paper en blanc, que té aquella mirada tan insolent que et repta a concretar la seva immensitat, no trobo res prou pertinent a dir. Res que sigui prou sòlid com perquè pugui tocar-se, només idees toves i crues. M'emprenya molt, perquè quan estic molts dies sense escriure, em sento culpable. Al sentiment de culpa sovint no saps si maleir-lo o si donar-li les gràcies. En tot cas, si em sento culpable és en part per vanitat -com si al món li importés gaire si escric o no!- i en part per sentit del deure. Sento d'una manera ineludible que escriure és el meu deure, el meu tiquet de viatge. Fa uns dies li ho explicava a l'Enric, i amb un mocadoret que s'havia posat al cap per tapar-se la calba del sol i que el feia semblar una castanyera tunejada, em va preguntar si seria capaç d'escriure tres articles cada setmana, "perquè saps, jo trobo que els articles que fas pel blog són producte de la destil·lació, és com si haguessin sabut esperar el seu temps natural de gestació abans de sortir, i no sé si et quedarien igual si te'ls forcessis". Jo, tota estupenda, li vaig dir que sí que en seria capaç, però les coses que em diu l'Enric acostumen a ser llavors, potser en el moment no arrelen però després et ressonen al cap i es despleguen per fer flor. Així que, si m'ho preguntés ara, li diria que no, que la meva destil·laria és molt petiteta. A més, des de fa un parell o tres de setmanes que hi ha overbooking, allà a dins. Com diuen els castellans, éramos pocos y parió la abuela. La novel·la comença a insinuar-se'm amb descaradura i em xucla tota la mirada sense que pugui fer-hi gaire res, igual que fan els escots potents amb els homes, que se'ls en va la vista sense voler, pobres criatures.

Estic, a més, cansada d'escriure sobre mi. Amb tres anys considero que ja n'hi ha hagut prou. He après moltíssim i el llibre m'ha servit per immortalitzar aquesta etapa, potser per això m'ha sonat com el cop de porta que fas quan surts de casa teva per últim cop. La idea de superar el límit del "jo" se m'apareix com un alliberament. La novel·la em donarà uns marges molt més amplis, podent agafar d'aquí i d'allà i d'aquest i d'aquell; podent-me fragmentar per aparèixer arreu sense aparèixer enlloc i, també, podent descobrir el divertimento d'inventar. Me n'hi vaig, doncs. I de fet me n'hi vaig d'esma, sense poder triar. De vegades la vida té la delicadesa d'empentar-te pel darrere i estalviar-te així la molèstia de dubtar.

Potser penjaré alguna cosa de tant en tant, de vegades tinc la necessitat de defensar-me. I si no, podreu trobar-me d'aquí un parell d'anys. Fins aviat i gràcies!

]]>http://astridbierge.squarespace.com/journal/2010/6/21/721597922929.htmlÀstrid Bierge2010-06-21T00:58:25ZPer molts anys?! (La Carícia)

El que jo espero de Mas (Article del Singular)

I demà un article pel blog...

]]>Un llibre feliçhttp://astridbierge.squarespace.com/journal/2010/6/8/un-llibre-felic.htmlÀstrid Bierge2010-06-08T07:11:57ZEn JM, un aventurer que volta pel món, em va regalar "La terra porpra" el dia de la presentació del meu llibre. No acostumo a parlar de llibres, no m'hi acabo d'atrevir perquè sempre penso que no n'he llegit prou com per poder parlar-ne d'un de sol, i si amb amb aquest m'hi atreveixo és precisament perquè em resulta molt fàcil relacionar-lo amb la vida. N'he parlat a alguns animals lectors i cap d'ells n'havia sentit a parlar mai, ni tampoc del seu autor, W.H. Hudson. La contraportada diu que, segons Borges, és "un del pocs llibres feliços que hi ha a la terra". Vaig sentir curiositat per saber què volia dir amb això i per què. Ara que ja l'he llegit ho entenc perfectament, no es podria dir millor, és un llibre rotundament feliç. I no és que estigui ple de flors i violes sinó més aviat al contrari, la història que relata és plena de duresa i d'aspror. Passa a la Banda Oriental -l'actual Uruguai- a la segona meitat del segle XIX, quan el país estava desestructurat per una eterna guerra civil, una d'aquestes guerres indefinides, que ni comencen ni acaben, que sempre hi són com una neblina polsosa que ho enterboleix tot. Però això en realitat no té gaire importància, allò que defineix el llibre és el seu protagonista, un anglès que ronda pel país muntat en un cavall per buscar feina i que coneix tot de gent i li passen tot de coses. És el tipus de personatge que m'agrada, una d'aquestes persones versàtils que saben adaptar-se a l'entorn, que el comprenen, que li perdonen els defectes i li treuen suc a les virtuts. Igual que fan amb l'entorn, també saben adaptar-se a l'orografia de la seva ànima, s'aprenen. El que passa és que la imaginació els permet estar uns centímetres per sobre de tot, d'ells mateixos també. Això no els impedeix estimar les coses ni estimar-se, ben al contrari, els permet emprar l'amor d'una manera sana, perquè aquesta distància relativitzadora els allunya del prejudici, de l'exageració, del sentiment de culpa, del complexe, de la por de defensar-se, de l'angoixa frívola. Per això no ho volen tot ni volen ser-ho tot, ells en tenen prou amb el seu raconet i procuren fer-se'l agradable sense molestar els altres. En definitiva, en comptes d'anar en contra de la vida li donen la raó, floten. El protagonista de la novel·la fa algunes coses que, en un altre context -en el seu context anglès, per exemple-, estarien mal fetes, i en canvi ell té prou flexibilitat moral, prou matís, com per fer-les amb naturalitat. El seu sentit de la justícia s'aguanta per ell mateix, i això el fa lliure. Aquest llibre és feliç perquè el seu protagonista està fabricat d'essència de llibertat. Llàstima que aquestes persones només existeixin a les novel·les. De fet, aquesta acaba amb un succés que desmenteix la veracitat del protagonista que se'ns ha presentat durant tota la història, el final és una garrotada de realitat en la qual el noi tria una opció que respon a una exigència externa que res té a veure amb la justícia sinó amb el xantatge de la norma apresa. Ell ho sap, que l'està espifiant, i per això, per primer cop, té por. 

]]>http://astridbierge.squarespace.com/journal/2010/6/7/721597922929.htmlÀstrid Bierge2010-06-07T08:28:55ZL'error de l'"Adéu, Espanya?" (article del Singular)

En resposta al Abdelkarim, en algun moment de demà penjaré un article, pressionador!

]]>http://astridbierge.squarespace.com/journal/2010/5/31/721597922929.htmlÀstrid Bierge2010-05-31T17:01:37Z(Els penjo amb retard perquè estic sense Interenet. Ha fet pataplum)

La justícia dels lleons (Article del Singular)

Trias, vigila! (Carícia)

 

]]>Estrenarhttp://astridbierge.squarespace.com/journal/2010/5/25/estrenar.htmlÀstrid Bierge2010-05-25T04:54:03ZQuan a la pica hi ha plats per rentar o quan la meva habitació està molt desendreçada em poso de tan mala llet que m'agafen ganes de canviar de casa. De deixar-ho tot tal i com està i canviar de casa. A més, casa meva s'hauria de pintar tota, i quan em fixo en les parets i veig aquella mena de tel grogós encara m'entren més ganes d'abandonar-la. Aquesta obsessió que tenen tantes dones per comprar-se una casa jo no la tindré mai. Jo canviaria de casa cada any, i voldria anar sempre a una que fos nova de trinca. I comprar-ho tot nou, també. Des dels mobles fins als llençols. Posada a imaginar, m'agradaria dormir cada dia a l'habitació d'un hotel diferent, sempre a hotels acabats d'inaugurar. No entenc la dèria que té la gent d'acumular, de voler tenir pertinences, d'agafar afecte a les coses inanimades. A mi el que més m'agrada és estrenar. Fins i tot el dia que enceto el tub de la pasta de dents em sento una mica més feliç. Voldria poder començar-lo tots els dies, que mai me'l trobés amb aquella crosta blanca que queda a l'obertura. És veritat que si cada dia tingués cura de netejar-la amb una mica d'aigua i tapar-la -que per això hi és, el tap- la tindria neta fins al final, però jo això no ho faig mai. No ho faig amb res. Sempre he admirat la gent que és capaç de penjar-se la roba quan se la treu. Jo la deixo a la cadira i penso que ja la penjaré després. És clar, al final acaba fent muntanya. Sovint penso que la meva habitació, quan està desendreçada, és el reflex exacte de la meva vida, que és tota plena de muntanyes, de serrells per tallar. Per posar un exemple quotidià i poc alarmant, sóc incapaç -a menys que sigui molt urgent- de respondre un mail en el moment en què el llegeixo. Mira que seria fàcil! Doncs no. Al final de la setmana sempre en tinc un munt per contestar i em toca fer una sessió exhaustiva en què també he d'afegir-hi les disculpes. Oh, qui fos formigueta! De fet, sempre acaba sent més fàcil fer les coses bé. Pregunta-l'hi a la cigala. Als indisciplinats al final ens toca fer molta més feina que als metòdics. La penitència no podria ser més adequadament justiciera. I tanmateix és inútil, perquè la mandra, per definició, és el defecte més difícil de superar. És com voler fer benzina sense petroli. És més eficaç aprendre a conviure-hi sense gaires remordiments. Jo encara no en sé, i per això tinc aquesta fal·lera per les coses noves, per les coses sense passat, em fan sentir com quan anava a escola i començava un nou trimestre, amb la carpeta buida i sense cap examen ni cap treball pendent. Per tot plegat, fa anys que de tant en tant m'agafa l'irrefrenable desig de marxar a viure fora. No és desig de descobrir, és desig de deixar enrere. Ara el meu pare marxa a viure al Brasil. El meu amic O diu que es ven les pertinences per anar a buscar aventura. Creu i ratlla, començar de cap i de nou. Jo m'ho plantejaria com a opció si no fos pel fet que seria del tot inútil. Ho tinc comprovat. El full en blanc dura molt poc, sigui on sigui tot s'acaba embrutant ràpidament. Per tant, només em queda conformar-me amb els desagradables residus que genera la meva catatonia i mirar d'aprofitar els corrents passionals que m'arrosseguen i em fan fer les coses sense esforç. L'amor, per exemple, no em cansa. I escriure tota una nit, tampoc. 

]]>http://astridbierge.squarespace.com/journal/2010/5/24/721597922929.htmlÀstrid Bierge2010-05-24T07:10:00ZLes llàgrimes de Mourinho (Article del Singular)

Demà un article al blog...

]]>http://astridbierge.squarespace.com/journal/2010/5/16/721597922929.htmlÀstrid Bierge2010-05-16T22:44:53ZEl desastre (Article del Singular)

 

]]>Maredependenthttp://astridbierge.squarespace.com/journal/2010/5/11/maredependent.htmlÀstrid Bierge2010-05-11T04:40:40ZTots els meus amics generacionals ja han marxat de casa dels seus pares. Ja sé que és normal, que ja en tenim vora trenta, però jo encara visc amb la meva mare i procuraré allargar la situació tant com em sigui possible. No només perquè m'hi trobo la mar de a gust, sinó també perquè és només a través d'ella que sóc capaç d'assolir un cert grau de civilització. Aquesta setmana estic instal·lada a casa del meu pare perquè ell és fora i jo m'he de fer càrrec del gos, i com sempre que això passa m'adono que no estic feta per viure sola. I mira que m'agrada! Però no pot ser. Jo, si faig el que em dóna la gana -que és el que fa la gent quan viu sola- em poso en perill, sóc un autoamenaça. Faig coses que no faig mai, com ara menjar pasta per dinar i per sopar, beure whisky a casa i fumar tot just llevar-me. I no ho entenc, perquè a casa meva em faig amanides i hi ha una ampolla de whisky que no baixa mai i no faig el primer cigarret fins després d'haver dinat. I a casa meva llenço els paquets de les coses quan s'acaben i en canvi ara a la nevera del meu pare hi ha tot de llaunes i d'ampolles buides. Sola m'abandono, sóc un zero a l'esquerra. A Montevideo, cada setmana convidava algú al meu pis per obligar-me a fer neteja, que si no no hi havia manera. Ara em mirava al mirall del passadís. Sóc un pengim-penjam. Com que se m'ha acabat la roba neta d'estar per casa i em fa mandra anar a buscar-ne -són cinc llargs minuts de camí-, porto un pijama del meu pare que em fa bossa per tot arreu i a sota hi porto uns calçotets. Que també em fan bossa, és clar. Ahir se'm va acudir la idea de ficar-m'hi uns mitjons gruixuts per sentir quin efecte feia tenir paquet. Li vaig agafar estima i tot. Fa sentir com important. I acompanyada, com si fóssiu dos, el teu paquet i tu. M'hi vaig estar tota la tarda, amb la pròtesi posada. Em va encantar, me l'anava mirant i tocant com si fos una joguina nova. Ho veieu, quines coses que faig? I les que no explico. Sense la meva mare no sé gestionar-me, caic en el vici i en l'absurd, em disperso, ella m'aglutina, és el meu fil conductor, la corda que agafen els nens molt petits per no perdre's quan surten d'excursió per la ciutat. Diu que d'aquí a poc vol independitzar-se de mi. No sé pas què faré, jo, sense ella. No tinc diners per contractar una babysitter. Hauré de començar a buscar un marit... 

]]>http://astridbierge.squarespace.com/journal/2010/5/10/721597922929.htmlÀstrid Bierge2010-05-10T04:08:30ZDemà, per fi, hi haurà article del blog...

Confondre democràcia amb demagògia (La Carícia)

Divendres (Article del Singular)

]]>