Un llibre feliç
dimarts, juny 8, 2010 at 8:11AM En JM, un aventurer que volta pel món, em va regalar "La terra porpra" el dia de la presentació del meu llibre. No acostumo a parlar de llibres, no m'hi acabo d'atrevir perquè sempre penso que no n'he llegit prou com per poder parlar-ne d'un de sol, i si amb amb aquest m'hi atreveixo és precisament perquè em resulta molt fàcil relacionar-lo amb la vida. N'he parlat a alguns animals lectors i cap d'ells n'havia sentit a parlar mai, ni tampoc del seu autor, W.H. Hudson. La contraportada diu que, segons Borges, és "un del pocs llibres feliços que hi ha a la terra". Vaig sentir curiositat per saber què volia dir amb això i per què. Ara que ja l'he llegit ho entenc perfectament, no es podria dir millor, és un llibre rotundament feliç. I no és que estigui ple de flors i violes sinó més aviat al contrari, la història que relata és plena de duresa i d'aspror. Passa a la Banda Oriental -l'actual Uruguai- a la segona meitat del segle XIX, quan el país estava desestructurat per una eterna guerra civil, una d'aquestes guerres indefinides, que ni comencen ni acaben, que sempre hi són com una neblina polsosa que ho enterboleix tot. Però això en realitat no té gaire importància, allò que defineix el llibre és el seu protagonista, un anglès que ronda pel país muntat en un cavall per buscar feina i que coneix tot de gent i li passen tot de coses. És el tipus de personatge que m'agrada, una d'aquestes persones versàtils que saben adaptar-se a l'entorn, que el comprenen, que li perdonen els defectes i li treuen suc a les virtuts. Igual que fan amb l'entorn, també saben adaptar-se a l'orografia de la seva ànima, s'aprenen. El que passa és que la imaginació els permet estar uns centímetres per sobre de tot, d'ells mateixos també. Això no els impedeix estimar les coses ni estimar-se, ben al contrari, els permet emprar l'amor d'una manera sana, perquè aquesta distància relativitzadora els allunya del prejudici, de l'exageració, del sentiment de culpa, del complexe, de la por de defensar-se, de l'angoixa frívola. Per això no ho volen tot ni volen ser-ho tot, ells en tenen prou amb el seu raconet i procuren fer-se'l agradable sense molestar els altres. En definitiva, en comptes d'anar en contra de la vida li donen la raó, floten. El protagonista de la novel·la fa algunes coses que, en un altre context -en el seu context anglès, per exemple-, estarien mal fetes, i en canvi ell té prou flexibilitat moral, prou matís, com per fer-les amb naturalitat. El seu sentit de la justícia s'aguanta per ell mateix, i això el fa lliure. Aquest llibre és feliç perquè el seu protagonista està fabricat d'essència de llibertat. Llàstima que aquestes persones només existeixin a les novel·les. De fet, aquesta acaba amb un succés que desmenteix la veracitat del protagonista que se'ns ha presentat durant tota la història, el final és una garrotada de realitat en la qual el noi tria una opció que respon a una exigència externa que res té a veure amb la justícia sinó amb el xantatge de la norma apresa. Ell ho sap, que l'està espifiant, i per això, per primer cop, té por.
Reader Comments (7)
Jo també vaig llegir aquest llibre fa un temps! quina gràcia! no havia conegut mai ningú que l'hagués llegit... Ho vaig fer quan el meu cor estava molt més aprop de l'Uruguai que de Catalunya.
I sí... em va quedar aquest regust de boca que has explicat tan bé... Descriu una manera de viure i de veure el món que ens és molt llunyana, que aquí ja no existeix: de cors nobles i amb sentit de l'honor.
Tota una troballa!!!!
Jo sí que el vaig llegir, jijijijiji, quina meravella de llibre, quina alegria que transemeten les galopades del protagonista per les grans extensions i aquelles aturades als caserons i dormint dessota les estrelles. Un bon llibre, un somriure constant! és una mica Quixotesc, un llibre d'aventures en tota regla!
L'explicació és prou suggerent com per buscar-lo; és facil de trobar a les llibrerries d'aqui? Gràcies
Resposta Àstrid: suposo que sí, és de Quaderns Crema
En castellà, editorial Acantilado! Ho recordo perquè les tapes d'aquesta editorial són sempre molt saboroses..
Ah, com vos enyor Misenyora. Sense vos ni el fricandó te gust de res. Al menys si us puc llegir recobro el paladar. Digueu-me pervers, si. Salam.
doncs ja me'l deixaràs. Per cert, t'has llegit "un mundo feliz" d'Adoux Huxley (o alguna cosa així....)? Rien à voir.
per cert, has llegit mail tv3? I need you!
Te n'has anat ben anada, eh?...