Son
dimarts, abril 27, 2010 at 6:40AM Quan treballava de redactora, tots els dimecres havia de veure pel 3/24 la sessió del Parlament en la qual se li fan preguntes al President, i hi havia un diputat d'Esquerra que jo no sabia qui era però que seia darrere del Ridao -que era el portaveu del partit en aquella època- i quan era el torn del Ridao i havia de fer les preguntes, en el pla sempre sortia aquest diputat anònim. A mi em feia patir de mala manera perquè el pobre home, totes les setmanes, amb prou feines podia mantenir-se despert. Se li tancaven els ulls i només el pes del seu cap, que queia, el feia reaccionar durant uns pocs segons, com quan t'adorms al tren i cada ics temps et despertes sobresaltada perquè el cap se t'esmuny de la mà que l'aguanta. Llavors l'home parpellejava convulsivament com si li hagués entrat una brossa a l'ull fins que al final no podia més i tornava a caure fregit.Tothom se'n reia i el criticava, però jo, des de la més absoluta comprensió, el compadia. Jo sé què és, viure amb son. La mare m'explica que de bebè vivia en un estat latent, que mai no plorava, que dormia com un sant, de vegades fins i tot s'espantava i em posava el dit a sota el nas per comprovar si respirava, i es veu que era ella qui havia de venir a despertar-me quan em tocava mamar. Diu que mentre xumava, m'anava quedant adormida i ella m'havia d'anar picant la galta amb el dit perquè anés mantenint un cert ritme. Donar-me el pit era un xou. Des de llavors, no he millorat gaire. Sempre tinc son. Hagi dormit poc o hagi dormit molt. Sempre. I no en tindria mai prou, de dormir. No sé quina és la sensació de llevar-se del llit havent satisfet del tot la son. Igual que hi ha gent que diu que no sap què és aixecar-se de taula estant tip, gent que, pobra, no té límit a l'hora de menjar i que si para és només perquè sap que no li convé. Doncs jo sempre em quedo amb gana de son, i els dies que podria dormir tant com volgués perquè no tinc res urgent a fer, quan ja porto un munt d'hores decideixo alçar-me del llit perquè em sento culpable, que això no pot ser, coi, llegeix, o escriu, o fes alguna cosa de profit. Al cap i a la fi, em costa el mateix esforç llevar-me si he dormit cinc hores que si n'he dormit catorze. Naturalment el cansament que arrossego durant el dia és diferent, però en el moment de despertar-me la sensació és exactament la mateixa. Em sento com un tronc arrencat de soca-rel. I estic ben bé una hora per tornar-me a connectar al món. Durant aquesta estona, el meu estat és febril. Tinc fred i vaig combinant l'atac de badallera amb els esternuts, la cara la tinc cadavèricament pàl·lida i els llavis inflats i granats, la llengua seca i gran com una espardenya, als ulls en comptes de parpelles sembla que hi tingui persianes, quan respiro per la boca sento un calfred molt anguniós i res no em fa mal però tot em molesta. La sensació de son, lluny de tenir un efecte anestesiant, fa que cada engruna de cos em pesi, m'ho noto tot, els òrgans també, el cor per exemple, i sembla que una mà em palpi els ossos per fora, i cada ferideta em cou com quan em banyo al mar, i la sang m'avança pastosa, com lava, i me la noto com si algú me la remenés amb una cullereta. És com si cada fragment de cos es deslligués de la unitat i passés a tenir vida pròpia, com si el total es dividís en mil perquè la protesta resulti més escandalosa i irritant. Amb tot, dormi el que dormi, l'hora de llevar-me és amb escreix el pitjor moment del dia, i l'hora d'anar a dormir sempre és la més esperançadora i feliç, encaro la jornada -és a dir, la vida- desitjant que per fi arribi el dolç contacte del coixí a la galta. Doctor Estivill! Heeeeelp!
C's, Partido de la Ciudadanía (La Carícia)
Reader Comments (8)
Dormir és sanisssim i no pensem i regenerem el cos, plaer de Déus ja saps que es diu.
A mi em feu pena, que les vostres vides s’hagin reduït a fer aquesta comèdia, la comèdia de voler ser partícep de la història, i que, justament per aquesta voluntat de protagonisme, hagueu de simular una opressió que no sentiu, una manca de llibertat que no sentiu, implica una mascarada que no sé com la suporteu. ¿Com podeu ser tan nenes? ¿Com sou tan correctes en el vostre reivindicar i alhora tan patètics i cínics quan convideu algú com Tasio Erkizia? I el pitjor de tot, feu d’aquesta invitació quelcom festiu, quan en realitat el convideu per atorgar-li a la festa la dosi de violència implícita que li manca, una invitació per dotar la festa de més èpica, solament que aquesta èpica és fastigosa, és d’aquelles que no condemnen el tir al cap i porta la boina per reivindicar el seu patriotisme de pacotilla, un patriotisme -aquest sí- ple de sang i venjança, i fet a base de pistoles. I vosaltres el convideu i a la vegada somrieu i us en aneu a dinar carn a la brasa i tot adornat amb grans banderes catalanes. A mi m’insulteu. Que ho sapigueu , colla de cínics adoradors del drama. Insulteu la meva condició de català.
Què me'n dieu d'això que us dic ? Us diu alguna cosa o no teniu resposta?
Per cert demà cobro i et faig l'ingrés:) ja tinc ganes de tenir el llibre a casa!
saludus
Resposta Àstrid: 1.) Si tu no notes la falta de llibertat, parla per tu. A mi no em deixen votar tota una sèrie de coses que jo voldria votar. La meva llengua està malalta per culpa del mal que li han fet. Fa poc van ficar un amic meu a la presó com si fos un assassí i al final vés a saber si l'acaben jutjant mai. En fi, etc. 2.) No sé ni qui és aquest home al qual et refereixes. Si és un etarra, no m'agraden els etarres. No pagaria mai el preu que paguen ells. Tampoc m'agrada una Espanya que dóna més privilegis sobiranitses als bascos que a nosaltres. Espanya respon igual a la violència que a la democràcia. I saps? ETA ha matat moltes menys persones que qualsevol tribu africana a la tribu del cantó. I a tu no t'importa,o no gaire, perquè no veig que mai t'hagis enfadat per això. Tu tens el teu sistema de valors. Deixa que nosaltres tinguem el nostre.
Jo només volia dir que a mi això de la son també em passa i que un dia em vaig adormir mentre parlava amb dos amics... Però això del Tasio Erkizia aquest no sé de què va, no sé qui és aquest home ni què és el que li estàs retreient a l'Àstrid.
1) ¿Qui paga el preu, Astrid? ¿Els etarres paguen el preu? Si aquest és el teu sistema de valors ,d'acord, endavant. Almenys ets clara i concisa i no parles amb mitges paraules!. 2) En relació al teu amic, res a dir, i fins i tot podria creure'm la veritat d' aquesta interpretació que li heu donat, això és, un atac d'Espanya contra Catalunya saltant-se a la torera el principi de legalitat. De Garzon m'espero qualsevol cosa. I no dic que la interpretació sigui falsa, dic que podria i de fet m'agradaria conèixer el tema de primera mà per saber si realment fou així. 3) L'argument de voler sempre criticar el d'aquí i no el què passa a Àfrica, te'l contesto ràpidament. Tu fas exactament el mateix- tots fem el mateix- en comptes de Catalunya, posa-hi Espanya. 4) Me n'oblidava, TASIO no és un etarra, és d'aquells mosquits que fan la feina bruta pel darrera 4) Espanya necessita una reforma Constitucional, amb això estem perfectament d'acord. 5) I ja acabo. Espanya no respon igual a la violència que a la democràcia. Si una Comunitat autònoma munta un referèndum que preten ser vinculant, Espanya no reaccionarà igual amb aquesta entitat que posem per cas amb un assassí. I no vull defensar Espanya, solament palesar les diferències! I tu em diràs que la comunitat no pot celebrar-lo perquè espanya no la deixa ja d'entrada, l'amenaça implícitament amb l'excercit. I jo et responc que no ho fa perquè no té el suport popular que cal tenir! però això ja és una altra tema i ens allargaríem un munt!
Dormir és un gran plaer poc reconegut, no hi ha res com arribar a les 6h del matí i plas! obrir els ulls 10 hores després i veure on va quedar cada peça de roba escampada per l'habitació i mirar de reconstruir l'escena... una sabata al passadís, l'altre ja dins l'habitació, un calcçotets rebregat als peus del llit,...una nit de les que deixa estela em vaig trencar el dit petit del peu amb la pota del llit, i no m'en vaig adonar fins l'endemà quan m'intentava calçar..i pels que tenen insmoni, els planyo, mala vida la de mussols!
Astrud, usted, ¿qué dice, que no puede votar lo que quiere? Usted podrá votar lo que quiera en la próxima convocatoria electoral. ¿Que usted percibe falta de libertad? ¿Dónde la percibe usted, esa carencia? ¿No puede usted viajar, salir al extranjero siempre que tenga el pasaporte en regla, comprar si tiene dinero para hacerlo? Libros, ropa, yogures. Pasear por las calles sin que nadie la detenga. ¿Llaman a su puerta de madrugada y no es el lechero? ¿Se la han llevado esposada alguna vez, injustamente? ¿Qué es la libertad para usted, aparte del deseo de que el mundo gire en el sentido que usted querría? Que el catalán está mal, y ¿hasta cuándo cree usted que lo va a seguir estando? El español tampoco está muy bien, pero no estoy segura de que hablemos de lo mismo. Que los dos caballeros que metieron en la cárcel como si fueran asesinos. Los metieron por presunto delito económico, como usted que es periodista debe de saber. Que se celebre el juicio, ya verá que se celebra. En España se han celebrado juicios que han llevado a la cárcel a ministros, secretarios de Estado y banqueros, en los últimos años. Y si son absueltos sus amigos, que desde luego pidan reparo si les corresponde, y de lo contrario, a cumplir condena por haber delinquido. Los Estados actúan siempre contundentemente, para eso están.
Que no le gusta que los vascos tengan más privilegios soberanistas que los catalanes (usted habrá querido decir autonomistas), pues contribuya a regenerar la clase política catalana, ya que dice usted que no está dispuesta a echarse al monte. Es un camino el de la independencia largo y tortuoso, no se lo voy a ocultar, pero caminable incluso hasta el final. No cuente con mi colaboración, pero no piense que yo voy a tratar de impedirlo por ningún método que no sea estrictamente pacífico. Usted, ¿qué interés puede tener en una tribu africana de individuos sin civilizar? ¿Es usted también antropóloga? ¿Cómo que no sabe usted quién es Tasio Erkizia, según le confiesa al señor Noctas? ¿No es usted periodista? O es usted una indocumentada o hace como que despista, no sé qué es peor. Pero si el señor Erkizia salió un montón de veces en TV3 durante el pasado fin de semana, detrás de las urnas, era el que estaba debajo de la boina del diámetro de una pizza.
Resposta Àstrid: Com va dir Guardiola: "Jo amb el Mourinho no penso perdre ni un minut"
Un dels millors plaers de la vida ( al menys per a mi ) es el moment que ja en el llit, tanques els ulls per a dormir.Una superwabraçada. A per cert, ja he llegit el teu llibre. Molt bo.Sep
L'ésser humà està capacitat per a dormir molt més que 8 hores. Ets normal. El millor és anar a dormir dutxat, llençols nets, bon coixí i matalàs, moderadament cansat i una hora abans de començar a tenir son. Si et despertes cansada vés al metge especialista i pren-t'ho seriosament. Et mereixes descansar de debó.