Gràcies
dijous, abril 22, 2010 at 6:06AM Bé, ja he fet les dues primeres presentacions del meu llibre. En poden haver-hi més, jo aniré on sigui, i de fet ja en tinc una de lligada a Girona, però les dues que he fet aquesta setmana es podria dir que eren les fortes, les que havien de fer-se segur, el xut inicial que havia d'engegar-ho tot. Ara cal confiar que el llibre agradi i que s'activi el boca-orella. He arreglat la secció de la dreta, on ara hi ha tota la informació per poder comprar-lo. Feta la publicitat, us explico com ha anat.
La de dilluns la va organitzar la Fundació Catalunya Oberta pels membres adherits. La d'avui l'he organitzada jo per la família, els amics i els lectors. Totes dues m'espantaven una mica, em feia patir que vingués molt poca gent. Hagués sentit vergonya aliena. Vergonya aliena de pensar en la vergonya aliena que haguessin sentit els quatre assistents. Sí noi, sóc complicadeta. Al final, totes dues, cadascuna a la seva manera, han anat millor que bé.
La presentació de la Fundació va ser molt emocionant perquè era la primera, la primera de la meva vida, tenia moltes ganes que anés bé, però no només perquè era l'estrena sinó també perquè la Fundació m'ha ajudat molt, i el fet que s'omplissin totes les cadires em va fer sentir mereixedora d'aquesta ajuda, em va fer sentir que no se m'ha ajudat per res. A més, la majoria de persones que van venir em coneixen només per les Carícies i potser -alguns- pels articles del Singular, i vaig agrair molt la curiositat que van mostrar per descobrir la meva literatura més íntima, que és, de fet, la meva. Moltes gràcies Fundació!
La presentació d'avui ha estat un xut d'adrenalina, veure el bar tan ple ha estat un còctel molotov que m'ha entrat disparat per la finestra de l'ànima. Ha estat tant i tan intens l'afecte que he rebut, que encara ara, que ja han passat unes quantes hores, segueixo ennuvolada. De fet, ara ho recordo tot com si ho hagués somniat, no tinc gaire clar com han anat les coses, els fets se'm barregen, els temps se'm confonen i tot és un marasme de sensacions estranyes. L'orgull que desprenien els rostres de la meva família m'honora, semblava que m'haguessin donat un Oscar! Els amics han estat impecables: discrets, pacients, fent-se al càrrec del meu atabalament. Que hagin vingut lectors, gent que de fet no conec de res, m'ha fet sentir, diria que per primer cop, escriptora. Moltíssimes gràcies a tots, també als familiars, amics i lectors que no han pogut venir però que m'han trucat o m'han enviat correus i missatges durant aquests dies.
I disculpeu aquest escrit, segurament egocèntric i sense gaire interès per a tot aquell que no sigui jo, però és que estic molt contenta. Ara més que mai, tinc moltes ganes de posar-me a escriure una novel·la. I ara entenc millor a l'Enric quan diu que escriure de vegades és fotut però que, quan en reps la recompensa, tires milles. Ja només el fet de pensar que ja hi ha un munt de gent que té el meu llibre a casa seva, fa que senti que estic començant a trobar el meu lloc al món. Gràcies.
Reader Comments (16)
Només dir que he hagut de marxar ràpid i només he pogut escoltar l'editor petitó (deu tenir nom però no l'he sentit) i l'Enric Vila, que t'ha presentat de forma original i sincera. Mirare de llegir el llibre! Sort amb les vendes.
PD: una senyora que feia goig s'ha presentat a en miquel calçada dient amb orgull: "jo sóc la seva mare!", boníssim..
Resposta Àstrid: L'editor es diu David. M'hagués agradat saludar-te. En fi, gràcies per venir igualment.
Caram! Quin èxit la presentació. Estava a petar, amb gent fora al carrer. Descobrir que ets una bona escriptora em va costar temps, pels prejudicis i reticències que em vas fer aflorar amb els teus primers escrits, molt molt forts. Potser també per què no hi entenc, d’això. Però el que he vist en 2 minuts és que tens fusta de comunicòloga. Creu-me, que d’això sí que hi entenc. Hauries de ser professora d’universitat. Comparada amb l’enric, una seguretat i facilitat de paraula espatarrant, insuperable (a l’editor no l’he sentit). Però a mi, que em conec, també et dic que em trobo còmode davant un nou auditori com l’enric avui (o sigui, no gaire). En canvi tu, que no et dediques professionalment a parlar en públic i fer xerrades, has donat la impressió de fer-ho dia sí i dia també.
La meva més sincera enhorabona! I gràcies pel tresor de la teva (teves) dedicatòries.
Ànims i fins aviat
Resposta Àstrid: L'Enric ha estat molt bé, a mi m'ha agradat!
Benvolguda Astrid,
pel que llegeixo, un bon nombre de copies del llibre arrivaven a Nova York mentres tu feies aquesta presentacio' Sapigues que el llibre sera distribuit als actes de Sant Jordi que s'organitzen a partir de dissabte. L'enviament ha estat una gentilesa de la Fundacio' Catalunya Oberta.
Resposta Àstrid: I know! FCO is great! These books were really excited about their transatlantic flight!
Quin goig la presentació d'ahir! Molt bé Àstrid, em va agradar molt escoltar-te, se't veia tan entusiasmada. Molta sort!
Molt bé Astrid però ara no et deixis endur gaire per aquesta nyonyeria de les presentacions. Tu deus saber millor que ningú que "La literatura es una dama de costumbres severas y no debe pellizcársela por los rincones". I la recompensa no són els aplaudiments de quatre nynonyos que en sa vida han llegit un llibre, la recompensa és saber que almenys els que sí llegeixen, el llegiran, i que alguna cosa es remourà en les seves conciències! Hi ha un munt de llibres a les biblioteques dels snobs que resten a l'espera que algú els llegeixi. I en aquest país d'snobs que adulen per l'esquena, n'hi ha moltíssims!.. saludus i celebro molt que tot plegat anés bé!.
Ja tinc el llibre!
OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOHHHHH quin pròleg tan potent!!
Demà m'hi poso i et faré més comandes. Gràcies.
Oh, vaja... com m'hagués agrada't de conèixer la vostra mare. Per saber com sereu quan sigueu gran, menuda atabalada. M'ho vaig passar molt be veient-vos lluir. Salam.
Àtrid, la presentació va estar perfecte. Tot i que la teva fotografia apareix en alguns blogs dels que escruius, em va agradar posar cara i to de veu en els teus escrits. Ahir a la nit ja no podia resistir i abans d'anar a dormir van caure els primers 4 articles.
Gràcies per escriure tan bé, per esforçar-te en fer-ho bé. Espero que la vida d'escriptora et doni moltes satisfaccions i no defalleigis mai per poder fer realitat tots els teus somnis.
Gràcies per deixar que compartissim amb tu aquests moments importants. Un petonàs
L’enric ha estat molt bé de contingut, cert. I jo que em considero conceptista, doncs valoro mooooolt més el contingut que la forma. Però és que tu m’has fet cagar a les calces! Tens una seguretat i aplom espectacular. L’enric es veia nerviós. Ell mateix ho ha dit: “escric millor que parlo”. No és pas un retret cap a ell perquè jo sóc més o menys com ell. També estructuro millor les idees per escrit (tot i que no al nivell de l’enric, que és un geni. La seva escriptura flueix 100% natural, mai no has de tornar enrere per a rellegir, perquè tot entra a la primera). Simplement això. Que tens contingut ja ho sabia pels escrits. Que tenies aquesta capacitat de manegar-te davant d’un auditori gran és tota una troballa.
Pensa que els nervis de parlar en públic, als que els patim, ens acompanyen sempre tota la vida. Una vegada li van preguntar a la Montserrat Caballé com s’ho feia per a no tenir por i nervis de cagar-la en públic. En una òpera no pots fer el més mínim error. Ella va respondre que els nervis són els mateixos del primer cop, però amb el temps ets conscient que en el passat t’has enfrontat a situacions similars i has sortit victoriós. Això et dóna una certa seguretat de que ho pots tornar a fer. Nervis? Els mateixos. Els portes sempre a la motxilla.
Una abraçada!
ara m'he emocionat! estic tant contenta per tu!! tant tant!!
Egocèntrica ? no Astrid no, ets e-s-c-r-i-p-t-o-r-a, una molt bona escriptora i després dels padecets al sol, segur vindran més llibres, més noveles i els primers premis i potser un dia podre explicar que vaig anar una tarda d'abril al Via Fora a la presentació del primer llibre de la super coneguda Astrid Bierge. Sigues valenta. Segueix els conseills d'en Vila (els vaig trobar molt encertat) i moltisima sort, que també es necessita tot sovint.
Una abraçada.
Ànims, endavant i que tinguis tota la sort del món.
Avant Àstrid! El llibre és una autèntica llaminadura, i estic segur que amb el talent que tens, si tu ho vols, en vindran més i millors; cosa que els que t'hem llegit, esperem amb golafreria. Crec que d'aquí uns anys aquest llibre podria figurar en moltes paradetes de St. Jordi, perquè qualitativament és millor que molts. I evidentment, gracies a tu!!!
Felicitats, desde frança cap possibilitat de venir, Catalunya em fa mal,
Com em fa riure, recordo el teu escrit del nen perdut al super
Has parit:: ara sols falta que el teu nano (el llibre) no s'et perdi al super!!
Si parles amb les mares, totes les emocions per alguna cosa que has parit (llibre o nens menys cosa que un llibre bien sur!) s'asemblen
apa felicitat i a per el proper!!, ens fas falta!
Hola Àstrid:
Vaig veure el debat d'ahir sobre la llengua a Canal Català, el programa de Puigbó, el podries penjar al Blog, va tenir molt nivell.Gràcies, Bon dia.
Jo vaig tindre l´honor d´escoltar la xerrada de l´Astrid i puc dir que per ser el seu primer "meeting" s´en va sortir prou be. Ara be, impresionant la introducció d´en Vila i fantastic l´Editor. felicitats i anim.